QUAN SERÉ GRAN La lletra que Ramon Folch i Camarasa va fer sobre la cançó alemanya "Rat penat"

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Sabater potser.

Fer sabates dia i nit

Deurà ser molt avorrit.

No em fa el pes, ben mirat,

deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Moliner potser.

Traginant els sacs de blat,

Sempre blanc i enfarinat...

No em fa el pes, ben mirat,

deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Advocat potser.

Sempre haver d’enraonar,

el cervell deu assecar...

No em fa el pes, ben mirat,

deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Professor potser.

Sempre a classe haver d’anar,

no m’acaba d’agradar...

No em fa el pes, ben mirat,

deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Metge doncs potser.

Visitar sempre malalts,

Curar grans i veure mals...

No em fa el pes, ben mirat,

deu ser molt cansat.

Diu que quan seré gran

Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

Un gandul potser.

Panxa enlaire dia i nit,

Sense fer res de profit...

No fer res, ben mirat,

deu ser molt cansat!